Què us podríem dir del pa ... tothom diu que ja no es fa pa bo. És trist que en països que equivocadament considerem més pobres en gastronomia, com Escandinàvia, Anglaterra, etc. tinguin sovint pans millors i més variats que nosaltres.
Afortunadament la tendència va canviant, mentre als pobles algunes flequesautèntiques (com la de la Pera, per exemple) desapareixen, altres subsisteixen (Rupià, Celrà, Hostalet de Bas, etc ..), i a les ciutats apareixen les noves fleques, que intenten cuidar el seu producte amb ingredients eco: Casa Moner, Bcn-Reykjavik;
Forn Trinitat, etc..
Forn Trinitat, etc..
Sembla que als restaurants hagis de tenir 7 tipus de petits pans, amb sabors diferents perquè es consideri que "tens un bon servei de pa".
Partint de la base que una peça petita no arriba a la qualitat d'una mitjana o gran, per qüestions de fermentació, personalment penso que un pa d'olives, amb pipes o de llavors, o amb tomàquet sec ... són molt bons per berenar, però distorsiona un àpat.
Per servir al client el pa artesà que triem, estem buscant una panera especial.
Fa un any, vaig veure al mercat ecològic de Sant Martí Vell un artesà que feia unes cistelles precioses: Josep Mercader.
Per servir al client el pa artesà que triem, estem buscant una panera especial.
Fa un any, vaig veure al mercat ecològic de Sant Martí Vell un artesà que feia unes cistelles precioses: Josep Mercader.
Vaig anar a visitar al seu taller i em va ensenyar les seves peces. Em vaig decantar per una miniatura trenada amb "cul de queixal", una tècnica que només s'usa a Catalunya, feta amb vímet natural (no cultivat ni regat vull dir).
