Llums

"La iluminació es lo més importat" aquest és el tòpic que es diu al fil de moltes converses sobre decoració. I és veritat.
 
El que passa és que als japonesos "ens" agrada decorar amb ombres en lloc de llums. (L'elogi de l'ombra)

Ens agradaria il.luminar únicament les taules, la barra i l'àrea de la barra on cuinarem.
Tot es complica amb la gran varietat de lluminàries que existeixen: incandescència, baix consum, halògens, etc..

La llum del halogen és la més utilitzada en aparadors, i restuarants de cert nivell, perquè és la més càlida i nítida, és incomparable; encara que és la que més consumeix. Per això l'hem reduït (en la mesura del reduït de la instal lació per a il luminació).
 
Hem utilitzat una mena de baix consum-spot nous per a les llums de "aparador"que es intuiran des de fora, ja que estaran més temps enceses.
 
Els lavabos estaran al mig penombres (Tanizaki de nou). 

Les blanques llums de treball, a part d'estar protegides (normativa), les hem intentat situar a baixa altura, sota les prestatgeries de la cuina, just per treballar, per que no "surtin" des de la cuina oberta al menjador, més íntim i càlid. Hem comprat uns petits fluorescents de cuina d'Ikea.

Com veieu no ens tallem en dir que no hem contractar a ningú per fer cap estudi, ho farem si no ens en sortim per nosaltres mateixos, o si els resultats no son bons, tampoc ens importa dir que comprem alguna cosa a Ikea o altres llocs.


El nostre assesorament ha sigut molta lectura, internet (cómo no), y moltes consultes en botigues y fabricants.
Gràcies també a Anna de Mapel.

Espero que el resultat agradi a tots els clients.

Per cert no posso fotos perque fotografiar illuminació..... son paraules majors.

Peralada

Els que em coneixen ja saben que no sóc partidari de les grans marques, els meus gustos i tendències van sempre cap a lo independent, el tracte personal, l'originalitat, per descomptat que hi ha excepcions.
 

Una d'elles és Peralada Comercial, que distribueix vins dels cellers Castell de Peralada, i altres exclusivitats nacionals i estrangeres.

Una infraestructura com la que tenen, la professionalitat i ganes del personal amb el que jo tracto (especialment algun ...) han posat el seu granet de sorra en la realització del projecte de l'Est Restaurant.
 
Gràcies D.

Conductes externs

Aquest és el gran handycup que tenen els locals que no han estat abans un restaurant: la sortida de fums.
Ens ha donat tants mals de cap que només penjarem aquestes fotos per il lustrar.
Això sí, podria telegràficament dir: detalls tècnics + pocs diners + poc temps + ajuntament + veïns + diplomàcia = bomba al teu cap.

Cervesses

 

Quan encara feia calor, Marc Verge i jo decidíem quines cervesses possar a l'Est; buscàvem una artesana de qualitat, una altra més comercial, però de gama alta, i a més tenia clar que volia una cervesa japonesa, (Asahi, Kirin o Sapporo) .
Vam fer un petit tast al bar B12 (bar vegà amb gran carta de cerveses "ecos" i artesanes), i varem provar algunes molt interessants com la Keks d'Olot... cares, això sí.
Finalment, escombrant cap a casa, vam escollir la cervesa Moska de Girona, Kirin, i Ak Damm.

Esperem que el públic les gaudeixi, conscients que tot el món "creiem saber" de cerveses i que cadascun tenim les nostres preferències, de vegades poc regides per gust o qualitat, sinó per motius comercials o geogràfics

Pintures

Ja han arribat les pintures. El problema quan esculls pintures d'una carta de colors és que normalment la realitat no coincideix amb el color de la carta. Aquestes sí que coincideixen, hi ha pigments i pigments. Nosaltres tenim els colors "India" i ""Oliva", quina coincidència: orient i occident. Colors molt naturals ìntims
Pinturas de M.c.

Gràcies super Elena per la teva ajuda en la pintura, i a tú amic Jaume.

Aquesta és la maleïda màquina que ens van deixar per pintar i que no va funcionar, vam perdre un dia intentant arreglar-la. Fins i tot Carol va haver de comprar una mini-peça de 60 € per a res, perquè no vam poder reanimar el compressor. Al final vam comprar una maquineta d'aquestes que anuncien a la tele. Treballa bé i de moment encara viu

Hell bells

Els paletes s'han anat.

Les escales que pugen als wc's les folrem de ferro.

I les campanes d'extracció les estan posant.

Metal

Ja han arribat amb el metall per la "ferrosa" decoració de L'Est.
Konstantine i Kleber lo están possant amb ajuda nostra.

Als peus de ferro de les taules ho van fer a ma, pero el nostre problema ara es com donarli la pàtina a una superfìcie tan gran.

El ferro de "fàbrica" porta una (merda) de protecció negra anti òxid que necessitem treure perquè quedi metalitzat i que permeti que es vegi la nostra pàtina verdosa. Posteriorment tractar-lo amb "Owatrol" perquè no torni a oxidar i després donar-li la famosa pàtina que volem. Però com treure la molesta capa negra?

Esmeril o paper de vidre: no, ni a mà ni amb màquines; amb radial: menja massa i deixa marques; decapant: no, dissolvent: no, vinagre: no, salfumant: no, qualsevol combinació de tot això: no, no i no.
 Els mètodes que trobem són massa lents, amb mals resultats o no viables. (Tampoc estem buscant res de l'altre mon! Només esborrar "això negre"!) Consultes a ferrers, pintors, per internet ... res.

Ens vam adonar que on s'oxidaba lleugerament, es polia més fàcilment. Vam decidir rovellar tot amb perclorur de ferro, que s'usa per donar un acabat "corten" (oxidat), després treure tot l'òxid amb esmeril i després amb fregall + aigua + bicarbonat i després anar polint amb més esmeril fins que vagin sortint aigües, per poder protegir novament amb owatrol abans de donar-li el nostre vernís pigmentado.
Trabajo per dies ...Tot això a mà. Acceptem voluntaris.

Avenços

 Instalant les conductes de gas.

 Lampista.

  El nostre Àngel.

Preinstalació a.c.

Jo destruint amb radial.

No deixeu de visitar aixó.

http://www.pedresdegirona.com/gironaalplat/sorensen.htm

Crisi

Fa temps que les obres per a l'Est no em deixen temps per escriure al bloc, amb proves, obres, gestions, ajudes als operaris ... en fi, jornades de 14 hores, 6 dies a la setmana .. no em queda gaire temps.
Els dies passen i les previsions s'esfumen, les complicacions neixen com brots a la primavera, problemes de pressupostos que no es compleixen, extres, gestions amb els veïns ...
Crec que a aquesta situació li diuen crisi: quan un es desanima, quan sembla que no podràs, les forces semblen acabar-se, quan et veuen la cara .. i et diuen "vinga ànim", quan es va acabant els diners i només vols ... cuinar! 
Imatges i suroll d'operaris fent 5 coses diferent=el meu cap=caos:

Estic cansat

Treballar d'ajudant de paleta és molt esgotador quan no s'està acostumat. I encara més quan també fas d'ajudant de pintor, ajudant de fuster, dissenyador ... 
Aquí veieu a tot l'equip de cuina donant pàtina a les taules, tot a mà! sota els consells dels professionals de La Bòbila.

Gràcies a que tota la paperassa el porta Carol, puc respirar.Aquí hi ha una foto del meu cervell

i alguns dels avenços del local.

Ja ha arribat

Ha arribat el paquet de Japó, després de "pringar 400€" a la duana;

roba, palillos especials, eines .. i un suribachi trencat!! Grrrrrr .. Viva Correos! Grrrrr.

  
però estic content. 
Gràcies Michiko i Francesc.

Grafic

M'encanta el disseny gràfic.En el passat vaig fer alguns feinetes per a grups de música, botigues, empreses ...Per crear el logotip i imatge de l'Est hem triat una tipografia clàssica, amb "delicat toc oriental".

(res de lletres xineses ni japoneses, ni de logos amb dibuixets de bambú ...)

(Per als no iniciats si volen diferenciar un restaurant japonès d'un xinès reconvertit a japonès, moltes vegades el nom, logo i decoració ens ho revelen).

Hem buscat l'elegància i la senzillesa.

En aquests moments d'inici incert, ens va agradar la idea de donar-li un aspecte misteriós, algo cinematogràfic.

Tenint en compte també que el restaurant serà íntim i d'aforament limitat, decorat més amb ombres que amb llums .. li hem donat aquesta "atmosfera de club" amb un color que estarà present en la decoració.

 

Grafiti tècnic

Ja está el local sense envans i net de runes. Ha arribat el moment de marcar. Moment delicat on es prenen importants decisions, en el qual he d'estar present, concentrat, vestit i repentinat.

Aquí teniu a Pere responsable de les instal.lacions i budells del restaurant. I a Eduard el responsable i instalador de la cuina, extracció i altres peces "d'artilleria pesada".

Tots dos amb les seves empreses són tipus amb idees i recursos, perfecte per als temps que corren.

Marquen en el seu idioma direccions de tubs, potències, ubicacions de caixes elèctriques, conductes d'aire .. apassionant, encara que a vegades els hagi de demanar que em tradueixin.

 
Jo en canvi m'he de conformar amb seguir trencant revestiments inservibles.