L'esquelet

 
Així és l'esquelet del nostre futur restaurant.

 

  Buscàvem un local que no hagués estat un restaurant anteriorment, perquè ens demanaven uns traspassos exagerats; a més, què ens traspassaven? unes cuines velles i molt brutes, una vaixella dels anys 70 o unes coberteries i cristalleries que posaven els pèls de punta a qualsevol amant de la bona taula. Per no dir el "fons de comerç" que no tenia res a veure amb el nostre perfil de client.
 

Fins i tot l'estructura i sistema de la nostra cuina difereix molt amb el que normalment et trobes (segons la meva opinió, el nostre sistema és molt més senzill, més asiàtic).Una de les raons per les que el varem triar va ser que l'esquelet era bastant net, no requeria fer més obres que les pròpies de l'activitat que volíem desenvolupar.


  

Com a contrapartida ens submergim en el fascinant món de les llicències d'obres i activitats.

Per què l'Est?

Cercar un nom per a un projecte és tan difícil com definir la cuina que un mateix fa. 

Sovint busquem noms curts, fàcils de pronunciar, si és possible multilingües.

Però hi ha raons de mès pes: l'important component asiàtic dels nostres plats, el nostre gust per l'estètica japonesa i per la seva gastronomia, l'escola on m'he format i totes les amistats d'extrem orient que m'ha proporcionat.
 

Tot això està a l'Est...
i per descomptat el nostre mar mediterrani està per on neix el sol... a l'Est.

Els interiors

Qui no hagi muntat mai un restaurant, realment no sap l'exagerada quantitat de detalls i tràmits que s'han de passar, per aconseguir la preuada llicència d'activitat.

La cosa es posa més crua quan tota aquesta parafernàlia la assumeixes personalment, quan no tens al darrere una gran empresa que mogui els tràmits, quan el tipus de negoci és més una cosa artesana, algo més personal.

Llavors has de ajudar-te de professionals, però sobretot de persones.