diumenge, 19 de desembre del 2010

Llums

"La iluminació es lo més importat" aquest és el tòpic que es diu al fil de moltes converses sobre decoració. I és veritat.
 

El que passa és que als japonesos "ens" agrada decorar amb ombres en lloc de llums. (L'elogi de l'ombra)

Ens agradaria il.luminar únicament les taules, la barra i l'àrea de la barra on cuinarem.
Tot es complica amb la gran varietat de lluminàries que existeixen: incandescència, baix consum, halògens, etc..

La llum del halogen és la més utilitzada en aparadors, i restuarants de cert nivell, perquè és la més càlida i nítida, és incomparable; encara que és la que més consumeix. Per això l'hem reduït (en la mesura del reduït de la instal lació per a il luminació).

 
Hem utilitzat una mena de baix consum-spot nous per a les llums de "aparador"que es intuiran des de fora, ja que estaran més temps enceses.

 
Els lavabos estaran al mig penombres (Tanizaki de nou). 


Les blanques llums de treball, a part d'estar protegides (normativa), les hem intentat situar a baixa altura, sota les prestatgeries de la cuina, just per treballar, per que no "surtin" des de la cuina oberta al menjador, més íntim i càlid. Hem comprat uns petits fluorescents de cuina d'Ikea.

Com veieu no ens tallem en dir que no hem contractar a ningú per fer cap estudi, ho farem si no ens en sortim per nosaltres mateixos, o si els resultats no son bons, tampoc ens importa dir que comprem alguna cosa a Ikea o altres llocs.


El nostre assesorament ha sigut molta lectura, internet (cómo no), y moltes consultes en botigues y fabricants.
Gràcies també a Anna de Mapel.

Espero que el resultat agradi a tots els clients.

Per cert no posso fotos perque fotografiar illuminació..... son paraules majors.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Peralada

Els que em coneixen ja saben que no sóc partidari de les grans marques, els meus gustos i tendències van sempre cap a lo independent, el tracte personal, l'originalitat, per descomptat que hi ha excepcions.
 

Una d'elles és Peralada Comercial, que distribueix vins dels cellers Castell de Peralada, i altres exclusivitats nacionals i estrangeres.

Una infraestructura com la que tenen, la professionalitat i ganes del personal amb el que jo tracto (especialment algun ...) han posat el seu granet de sorra en la realització del projecte de l'Est Restaurant.
 

Gràcies D.

divendres, 17 de desembre del 2010

Conductes externs

Aquest és el gran handycup que tenen els locals que no han estat abans un restaurant: la sortida de fums.
Ens ha donat tants mals de cap que només penjarem aquestes fotos per il lustrar.
Això , podria telegràficament dir: detalls tècnics + pocs diners + poc temps + ajuntament + veïns + diplomàcia = bomba al teu cap.




dimecres, 15 de desembre del 2010

Cervesses

 


Quan encara feia calor, Marc Verge i jo decidíem quines cervesses possar a l'Est; buscàvem una artesana de qualitat, una altra més comercial, però de gama alta, i a més tenia clar que volia una cervesa japonesa, (Asahi, Kirin o Sapporo) .
Vam fer un petit tast al bar B12 (bar vegà amb gran carta de cerveses "ecos" i artesanes), i varem provar algunes molt interessants com la Keks d'Olot... cares, això sí.
Finalment, escombrant cap a casa, vam escollir la cervesa Moska de Girona, Kirin, i Ak Damm.



Esperem que el públic les gaudeixi, conscients que tot el món "creiem saber" de cerveses i que cadascun tenim les nostres preferències, de vegades poc regides per gust o qualitat, sinó per motius comercials o geogràfics

diumenge, 12 de desembre del 2010

Pintures

Ja han arribat les pintures. El problema quan esculls pintures d'una carta de colors és que normalment la realitat no coincideix amb el color de la carta. Aquestes sí que coincideixen, hi ha pigments i pigments. Nosaltres tenim els colors "India" i ""Oliva", quina coincidència: orient i occident. Colors molt naturals ìntims
Pinturas de M.c.


Gràcies super Elena per la teva ajuda en la pintura, i a tú amic Jaume.


Aquesta és la maleïda màquina que ens van deixar per pintar i que no va funcionar, vam perdre un dia intentant arreglar-la. Fins i tot Carol va haver de comprar una mini-peça de 60 € per a res, perquè no vam poder reanimar el compressor. Al final vam comprar una maquineta d'aquestes que anuncien a la tele. Treballa bé i de moment encara viu