Tartar

Els plats anomenats "tartar" estan de moda, a més del Steak tartar clasic -que poques vegades es fa realment "classic" i del que posso un link dels millers que es poden trobar..- també trobem el prostituit tartar de tonyina, del que no hi ha una recepta clasica , pero en el que desgraciadament es fan servir restes, o tonyines infames; fins tartars de tomáquet (que no deixen de ser un tomaquet amanit i trinxat).

Pensem que els tartar han de aportar algo a la vegada que respectan el producte original, i haurien de ser crus, ni tan sols marinats, clar que no es més que una opinió.
Nosaltres tenim veritables fanàtics del nostre tàrtar de tonyina, que té textura gairebé de paté!, i també fem un bou que anomenem "no tradicional", perquè la gent no es sorprengui amb el seu amaniment afruitat; peró avui acompanyem aquestes reflexions amb un de "Orada salvatge amb pinyons, suau vinagreta de mango i puntets explosius de sriracha ".

Christmas!

Els nostres plats de "bou" sí que són de "bou".

Ahir vam tenir la visita en el nostre petit restuarant d'un dels nostres proveïdors de carn, concretament qui ens proporciona el bou Wagyu.

Aquesta reconeguda raça de boví japonès (que vol dir "el nostre boví") que la gent en la nostra ignorància hem anomenat "Kobe" (que és el mateix que dir "Tarragona" o "Lleida") per la fama del boví en aquella ciutat es una de les més cares i sanes del món.
La gran admiració pel sabor de la carn d'aquesta raça no havia estat suficient com per comprar-la, i no pel seu preu, sinó per la seva llunyana procendència.
Com sabeu, per consciència i qualitat, intentem comprar porductes propers sempre que els puguem trobar. Com ja tenim un distribuïdor de carn danesa riquíssima que ens serveix perfectament, passem de comprar Wagyu a Nova Zelanda o Sud-amèrica, o la del Japó -vaig tenir la sort de provar "de contraban"- que no s'exporta .. són molt seus ..


Fins que un dia vaig conèixer el grup Altube, mirant la seva web ja no cal explicar més: de Burgos, amb amor pels animals, deixant-los fer, i amor pel medi ambient, per donar una qualitat extrema, (semblant a la manera de fer dels "vins naturals")
 
Només una puntualització: en la nostra carta havíem escrit "vaca" en lloc de "bou" per no enganyar als clients ... sàpiguen que quan en la majoria de restaurants o carnisseries diuen "bou" volen dir "vaca" (vedella major). Però aquests senyors em certifiquen la traçabilitat dels seus "Bous".

Olé

Entrades recacionades:
http://est-restaurant.blogspot.com/2011/05/tall-de-vaca-wagyu-la-flama.html
http://est-restaurant.blogspot.com/2011/02/carn.html