El día 7 anirem a cuinar sushi i sashimi a Aiguablava, al "Toc al Mar" dels meus colegues Santi i Sandra.
Aquella nit el clients podrán disfrutar dels plats del Toc al Mar i de L'Est.
dimecres, 27 de juliol del 2011
dijous, 21 de juliol del 2011
Com menjo..... un bon sushi?
Escric unes quantes recomanacions per poder gaudir més del sushi. Només són recomanacions, consells que intenten treure a la llum contums i manies equivocadament esteses.
Acompanyo amb uns dibuixets que un tipo que conec ha afusellat, traduït-retocat de la web.
Acompanyo amb uns dibuixets que un tipo que conec ha afusellat, traduït-retocat de la web.
L'important (degustar)
-l'arròs de sushi és tan important com el peix, la preparació de l'arròs és costosa, i és més important en la nostra alimentació que el peix o la carn, és a dir que no li hem de perdre de vista.
-el sushi més valiuós i "gourmand" és el sushi-nigiri, és el més complicat d'elaborar de manera equilibrada. Normalment -però no sempre- els rotllets (maki) són més enginyosos però menys purs i més propensos a amagar possibles errors d'elaboració.
-no és convenient posar wasabi al plat de la salsa de soja, el sushi ja va amanit amb aquest condiment. Si ens agrada una mica més de picant, posarem sobre la làmina de peix, o sobre la peça de sushi, així en cada varietat podrem ajustar la quantitat de wasabi que volem i no serà tot igual de picant.
-mullar el sushi a la salsa de soja el menys possible per respectar la qualitat del peix, sí ja que aquest sabor saladet és viciós, però eduquem el paladar .... el peix és molt subtil i s'ha de notar a la boca. Un truc és mullar el nigiri per la part del peix i no per l'arròs, perque fa d'esponja.
-regar el plat de sushi amb salsa de soja a manera de "vinagreta sobre l'amanida del menú", hauria d'estar penalitzat pel Tribunal de l'Haia.
-el gingebre confitat (gari) no es menja juntament amb el sushi, sinó entre peça i peça.
-no és bo tallar les peces de sushi, s'han de menjar d'un mos perquè es barregin bé els sabors i temperatures.
-és correctíssim menjar el sushi amb els dits, però no el sashimi! Els coberts haurien d'estar prohibits per l'ONU per menjar sushi.
El menys important (etiqueta)
-Diuen que el sake (vi d'arròs) no es complementa bé amb el sushi (que ja porta arròs), és millor beure'l després, tenint en compte que el sake calent normalment és de qualitat batallera. Una bona opció és el te, la cervesa ... o el vi bé escollit.
-És bon costum conversar amb qui ens atén, preguntar al xef o l'encarregat de sala si hi ha alguna cosa fora de carta com a recomanació, això fa il.lusió als professionals.
- En una barra, és convenient deixar la teva confiança en mans del xef per demanar el menjar. Se suposa que en una barra vas a compartir la teva experiència amb el / els cuiners, observant també el seu treball.
-Si veus que els cuiners estan molt ocupats, intenta no entretenir massa, quan es relaxi la situació en cuina ja hi haurà temps de parlar de gastronomia o el que calgui.
-Si et trobes sol/a, i vols parlar amb algú perquè necessites companyia, tria per dinar o sopar aquestes hores d'aquests dies que no hi ha gairebé gent: els sushi men solen ser bons psicòlegs i consellers.. des d'una barra (i amb el ganivet a la mà) tots els que estan fora són iguals, ni rics, ni importants, i les veritats afloren que dóna gust.
-Els "palillos" són com els coberts, no facis amb ells el que no faries amb una forquilla.
- No jugar a timbaler de pacotilla amb els palets, no són baquetes, menys encara amb la cristalleria del restaurant, no és graciós .. ni raspar descaradament per eliminar estelles, això és com dir que la coberteria és de "baratija".
-No llepar els palets a manera de gos.
-Quan no s'usin els palets, no clavar-los en el bol d'arròs (dóna mal rotllo perquè sembla un costum funerària), millor posar sobre el plat (o sobre el "reposapalillos-hashioki") sense creuar, horitzontalment, apuntant a l'esquerra o dreta si ets esquerrà.
-No intentar tallar res agafant els palets un amb cada mà, demana-li al xef (itamae) o al cambrer.
-Saluda el sushi man si vols, amb amabilitat però no li donis la mà, perquè les seves mans toquen el menjar.
-Ah .. i que quedi clar: salut es diu "Kampai", no digueu "chin-chin" davant de japonesos perquè significa "pilila".
(Gràcies per la lectura i disculpar l'humor xungo ....
són només recomanacions per aprendre i gaudir més).
dijous, 14 de juliol del 2011
..No "cariño", jo avui no prendré vi..
Hi ha dies que no ens acompanyen. Dies que estem capritxosos i volem prendre no més una copa de vi .... però d'UN BON VI ... "ho sento, aquest vi no ho servim per copes" ...
Aquesta resposta sol ser habitual, els restauradors no anem obrint depèn quines peces del nostre celler per servir alguna copa; per això tenim vins molt rics, però més senzills fins i tot més fàcils de beure, però amb menys personalitat, clar ..
El que no s'estila molt és el que els proposem a L'Est: prenguis el que vulgui del seu "vi-capritx", (d'aquest que no servim per copes) i emporteu-vos la resta a casa per berenar, o per al dia següent. .. un vi obert pot estar perfecte, tapat amb el seu suret un, dos díes... o pot ser que guanyi...
Però si us plau, no el prengui pel carrer de camí a casa.. ni tan sols ho exhibeixi, el porti com una dama o un cavaller en una de les nostres bosses de L'Est.
Aquesta resposta sol ser habitual, els restauradors no anem obrint depèn quines peces del nostre celler per servir alguna copa; per això tenim vins molt rics, però més senzills fins i tot més fàcils de beure, però amb menys personalitat, clar ..
El que no s'estila molt és el que els proposem a L'Est: prenguis el que vulgui del seu "vi-capritx", (d'aquest que no servim per copes) i emporteu-vos la resta a casa per berenar, o per al dia següent. .. un vi obert pot estar perfecte, tapat amb el seu suret un, dos díes... o pot ser que guanyi...
Però si us plau, no el prengui pel carrer de camí a casa.. ni tan sols ho exhibeixi, el porti com una dama o un cavaller en una de les nostres bosses de L'Est.
dimarts, 12 de juliol del 2011
Pots treure aquesta música?
Seria llarg concretar si la música en un restaurant és adequada o no, igual que l'uniforme del personal, la decoració, els llums, el tipus de lletra dels menús i un llarguíssim etc.
El sentit comú i la lògica podrien ser els que decidissin algunes situacions; però a més, si tal o qual restaurant es "d'autor" (etiqueta molt usual en els últims temps, a vegades arbitraria) hauríem d'acceptar, que altres aspectes de l'establiment, també són una selecció suposadament acurada del "autor".
Si el menjar, o la decoració, o la música, no són del gust del client, aquest actuarà en conseqüència, és a dir: "anirem a tal restaurant, el menjar és vulgar però és un lloc molt bonic", o "es menja molt bé, però la decoració és horrorosa ", o" allà es menja molt bé, a més sempre posen música flamenca que m'encanta "...
Quan algú va al dentista no demana que li canviïn la música, o quan algú va a un centre comercial, no demana que pugin el volum perquè està sonant la seva cançó preferida. Doncs llavors per què alguns ho fan al restaurant?
Personalment adoro la música i penso que és un complement ideal per a un sopar o dinar gastronòmic. Imagino què èxtasi podrien tenir els clients de Martín Berasategui si al seu superb treball, l'acompanyés Schumann, per exemple o Lionel Hampton, en lloc de simplement silenci o 40 principals, o la felicitat incontrolable dels clients dels Roca si sonés Eric Clapton o BB King; però això és clar, és una cosa molt personal.
Per tant segueixo dient que el sentit comú i la lògica haurien de ser els que decidissin les situacions. La música més relaxant pot molestar depenent del volum, el nostre humor o l'humor dels senyors de la taula del costat.
A mi mai se m'acudiria demanar canviar alguna cosa del servei d'un establiment que afectés a la resta dels clients. Què passaria si canviés a un client la música, i a la senyora de l'altra taula l'agradava el que sonava; o com si demanés que canviesin l'aire condicionat perquè tinc fred, i els de la taula del costat no paren de suar?
...no ens oblidem: en un restaurant l'important és el menjar.
El sentit comú i la lògica podrien ser els que decidissin algunes situacions; però a més, si tal o qual restaurant es "d'autor" (etiqueta molt usual en els últims temps, a vegades arbitraria) hauríem d'acceptar, que altres aspectes de l'establiment, també són una selecció suposadament acurada del "autor".
Si el menjar, o la decoració, o la música, no són del gust del client, aquest actuarà en conseqüència, és a dir: "anirem a tal restaurant, el menjar és vulgar però és un lloc molt bonic", o "es menja molt bé, però la decoració és horrorosa ", o" allà es menja molt bé, a més sempre posen música flamenca que m'encanta "...
Quan algú va al dentista no demana que li canviïn la música, o quan algú va a un centre comercial, no demana que pugin el volum perquè està sonant la seva cançó preferida. Doncs llavors per què alguns ho fan al restaurant?
Personalment adoro la música i penso que és un complement ideal per a un sopar o dinar gastronòmic. Imagino què èxtasi podrien tenir els clients de Martín Berasategui si al seu superb treball, l'acompanyés Schumann, per exemple o Lionel Hampton, en lloc de simplement silenci o 40 principals, o la felicitat incontrolable dels clients dels Roca si sonés Eric Clapton o BB King; però això és clar, és una cosa molt personal.
Per tant segueixo dient que el sentit comú i la lògica haurien de ser els que decidissin les situacions. La música més relaxant pot molestar depenent del volum, el nostre humor o l'humor dels senyors de la taula del costat.
A mi mai se m'acudiria demanar canviar alguna cosa del servei d'un establiment que afectés a la resta dels clients. Què passaria si canviés a un client la música, i a la senyora de l'altra taula l'agradava el que sonava; o com si demanés que canviesin l'aire condicionat perquè tinc fred, i els de la taula del costat no paren de suar?
...no ens oblidem: en un restaurant l'important és el menjar.
dilluns, 11 de juliol del 2011
Els Bassots
Per raro jo.
Em torna boig aquest vi de personalitat arrasadora, com el seu pare Joan Ramon.
Vi amb antiga patina daurada, turbi, que cal obrir sense presses per deixar-li que parli de minerals i fòsfor, de fruits secs i palla, però no de fruita .. ni falta que li fa.
Sec i salí en la meva boca, ric, "sidrós", mica amarg al final.
M'ho bec amb sahimi i em torno més boig encara. M'ho bec després d'un negre i em quedo tan ample.
Miro les cares d'altres que ho beuen i somric.
Em torna boig aquest vi de personalitat arrasadora, com el seu pare Joan Ramon.
Vi amb antiga patina daurada, turbi, que cal obrir sense presses per deixar-li que parli de minerals i fòsfor, de fruits secs i palla, però no de fruita .. ni falta que li fa.
Sec i salí en la meva boca, ric, "sidrós", mica amarg al final.
M'ho bec amb sahimi i em torno més boig encara. M'ho bec després d'un negre i em quedo tan ample.
Miro les cares d'altres que ho beuen i somric.
Són ceps de 10 anys de chenin blanc ubicades en sòl argilós calcari. Elaborat sense filtrar en absolut, ni aclarir, fermentant amb llevats naturals de la vinya, pràcticament sense sofre. Criança de 4 mesos en bóta de roure francès.
Més dades dels pares:
dijous, 7 de juliol del 2011
Caibelles
Rendimiento: 2,1 Kg/cepa (45 hl/ha)Vendimia: Otoño 2007 y Otoño 2009Crianza: depósitos inox, barricas 12 meses, inox.Producción: 1100 botellas '09 y 400 botellas del '09"
Toma castaña.
Ahir a la nit els de l'Est vam estar provant un dels meus vins preferits del món mundial, en dues anyades 2007 i 2009.
No em solen agradar les concentracions, m'agraden els vins suauets .. però això ... això és una altra cosa:
No em solen agradar les concentracions, m'agraden els vins suauets .. però això ... això és una altra cosa:
Finca Caibelles és un vi negre de Terra Alta, amb 60% de carinyena de vinyes de 70 anys; 20% +20% de cabernet sauvignon i merlot de vinyes de 10 anys, (el 2009 hi ha un 10% garnatxa vermella i menys merlot .
Les vinyes orientades al sud-est estan situades al terme municipal del Pinell de Brai (DO Terra Alta) a Tarragona.
El cultiu és ecològic i tradicional, elaborat i embotellat sense SO2 afegit, sense filtració.
Les vinyes orientades al sud-est estan situades al terme municipal del Pinell de Brai (DO Terra Alta) a Tarragona.
El cultiu és ecològic i tradicional, elaborat i embotellat sense SO2 afegit, sense filtració.
"Viñedo cultivado de forma natural, sin abonos químicos. Tratamientos con azufre
vendimiado a mano; 12 días de maceración y prensado (prensa horizontal Vaslin); fermentación con sus propias levaduras durante una media de 14 días, reposa en inoxidable sin trasiegos durante 2008 y 2009 en barrica vieja de roble francés y americano, embotellado en Octubre de 2009 y octubre de 2010. En la elaboración no se ha usado levaduras externas ni se han añadido sulfitos para la conservación, ni otro producto externo a la propia uva"
El pare del vi es diu Laureano i ja tinc contacte amb ell des de fa uns quants anys, crec que en aquest bloc us podeu submergir en el seu món: el món dels vins naturals.
I aquesta la web del celler: serres.net/principal.htm
No se us acudeixi preguntar qual ens va agradar més: el '07 o el '09? Tota la vida que porten dins aquests vins tan especials y naturals, fa que cada instant vagin canviant, i d'un any a un altre amb les diferències de clima, etc ... no es pot triar .... potser el punt snob que tots tenim ens fes escollir el 2007 perquè ja no queden ampolles (a mi em queden 2 o 3 jua, jua ..)
Notes de cireres, confitures de fruites negres, regalessies, balsàmics, toffes .. varen ballar en les nostres nassos amb tanins ben possadets; de vegades de manera més amable amb l'anyada 2009 o de manera més complexa amb l'anyada 2007.
Notes de cireres, confitures de fruites negres, regalessies, balsàmics, toffes .. varen ballar en les nostres nassos amb tanins ben possadets; de vegades de manera més amable amb l'anyada 2009 o de manera més complexa amb l'anyada 2007.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)