El sentit comú i la lògica podrien ser els que decidissin algunes situacions; però a més, si tal o qual restaurant es "d'autor" (etiqueta molt usual en els últims temps, a vegades arbitraria) hauríem d'acceptar, que altres aspectes de l'establiment, també són una selecció suposadament acurada del "autor".
Si el menjar, o la decoració, o la música, no són del gust del client, aquest actuarà en conseqüència, és a dir: "anirem a tal restaurant, el menjar és vulgar però és un lloc molt bonic", o "es menja molt bé, però la decoració és horrorosa ", o" allà es menja molt bé, a més sempre posen música flamenca que m'encanta "...
Quan algú va al dentista no demana que li canviïn la música, o quan algú va a un centre comercial, no demana que pugin el volum perquè està sonant la seva cançó preferida. Doncs llavors per què alguns ho fan al restaurant?
Personalment adoro la música i penso que és un complement ideal per a un sopar o dinar gastronòmic. Imagino què èxtasi podrien tenir els clients de Martín Berasategui si al seu superb treball, l'acompanyés Schumann, per exemple o Lionel Hampton, en lloc de simplement silenci o 40 principals, o la felicitat incontrolable dels clients dels Roca si sonés Eric Clapton o BB King; però això és clar, és una cosa molt personal.
Per tant segueixo dient que el sentit comú i la lògica haurien de ser els que decidissin les situacions. La música més relaxant pot molestar depenent del volum, el nostre humor o l'humor dels senyors de la taula del costat.
A mi mai se m'acudiria demanar canviar alguna cosa del servei d'un establiment que afectés a la resta dels clients. Què passaria si canviés a un client la música, i a la senyora de l'altra taula l'agradava el que sonava; o com si demanés que canviesin l'aire condicionat perquè tinc fred, i els de la taula del costat no paren de suar?
...no ens oblidem: en un restaurant l'important és el menjar.
