Ambient

Això s'acaba .. per fi!!!!
He conservat uns dels pantalons, dels que he fet servir des del principi d'aquests 4 mesos d'interminables obres, com a reflex de l'esforç que hem fet.

 

De passada agraeixo a tots els que han treballat honestament en aquesta "gestació", sobretot als que ho han fet desinteressadament, per amistat o per pur amor a l'art.
 
A partir d'ara treballarem en el que realment ens toca, encara que tenim pensades algunes activitats paral.leles relacionades amb la gastronomia, l'artesania, i el gaudi pur i dur, que ja desvetllarem en un futur pròxim.
Espero que el resultat us agradi i sobretot que vingueu per poder cuinar per a vosaltres.

 
Fins ara mateix!

Acabats i retocs

Aquí tenim les últimes obres fetes en les últimes setmanes.

 

Jun i Angel treballant en las portas dels wcs "intevingudas" per Miryam.

Mobles de cuina instalats, excepte la cuina china que la están fabricant.....encara amb el film protector (punyetero aquest film per treure'l).....

Finestras de fusta (a la japonesa) que entapissem amb roba, per que no es vegi el pati amb la ximeneia.

,

racó del aire acondicional,

Pulidora+marbre=brillo. 

Portes antigues dels wcs..

Canyo pel rentamans.. "handmade"...

Legalització de la instalació eléctrica..

Som molt humans

Equivocar-se és d'humans, i nosaltres que ho estem fent gairebé tot per nosaltres mateixos la podem preparar grossa ràpidament.

Aquí va una.
Estàvem molt orgullosos de les nostres taules, fins que ens hem adonat que aquest disseny de taules, no funcinaba amb amb els bancs correguts que tenim, encara que sí amb les cadires.


En no tenir pota central, els comensals podien tenir incomoditat a l'hora de llevar-se,així que, amb molt de dolor les hem transformat movent les potes una mica cap a l'interior, aconseguint una taula de formes menys proporcionades i menys"nòrdiques", però algo més "xinesa".

Dilema

Voliem fer un mural, en una gran paret que tenim al local de l'Est. La inspiració li va arribar a Miryam en veure una fulla d'una planta crassa, el nom no recordo ara mateix.

La gama de colors va d'un fil rosa intens fins a un verd. Això mateix ho voliem reflectir en una paret, però com? després de buscar, preguntar llegir ... ens decantem per demanar l'ajut a un amic que flirteja amb les aquareles i els seus suggerents transparències.
http://www.facebook.com/home.php#!/profile.php?id=100001559633238&sk=info
Sense voler aprofitar del seu estil alegre i naïf, li vaig demanar que féssim una prova del mural, així que vam anar a documentar-nos a l'enciclopèdia vivent de la química aplicada a l'art, el bricolatge i les petites bogeries: Can Farreny.

Làtex, pigments naturals ... Divertit!

Malauradament el bonic resultat no encaixava en el criteri de decoració del restaurant, pot ser que massa... bohemi? Però va ser divertit, molt divertit. 
Gràcies Isangi.

Després Angel, (dissenyador industrial i "de tot-man") va suggerir donar-li textura del mural amb sorra de platja. Ja em veieu agafant sorra de la platja de Pals ... - "No, més gruixuda ..", de Tossa de mar ... divertit, embrutidor ... haha... interessant, però tampoc va funcionar.


Finalment ens vam decidir per "remolinar" la paret amb ciment pigmentat d'un sol color. Parlant amb diversos paletes, vaig trobar la fórmula que em va agradar, en una rehabilitació a prop de Cruïlles: griffi, arrebossat i pigment "Cassel 27".
Em vaig dirigir a Can Farreny de La Bisbal a pel pigment i ho vam provar a l'Est, em va agradar el rosa-albergínia, em va agradar la textura sòbria, orgànica, pètria del ciment aplicat amb llana de manera deigual.
Però trobava a faltar el degradat original, i em vaig arriscar a anar variant la fórmula... (tot un món el de les fórmules personals en obra, una mena de les salses a la cuina clàssica).. afegint els colors de la idea primera.
El resultat .... viu, orgànic, vellutat, boirós .. m'agrada

El resultat és una paret màgica, viva, amb textura, càlida encara que de colorsapagats, molt orgànica, que amb les meves poques aptituds de fotògraf no pucreflectir, hauran vostès de venir a veure-la en persona ... i de pas sopar .... haha.

El parto de la burra

Quan sembla que tot està en la recta final ...

Resulta que a última hora hem hagut de canviar la connexió de la xarxa elèctrica per un problema de potències i normatives, amb tan mala sort que el comptador no està al local, sinó a 50!!! metres, o sigui, un dineral en cable lliure d'halògens i tres dies més de treball dels pobres lampistes (els nous), que han hagut de passar els 50 mts de tub per totes les budells de l'edifici.
Però el projecte elèctric ja està llest per a la inspecció del dia 28 (bonic dia). Marc Camós (l'enginyer) ha volat com el vent per tenir-lo a punt ràpidament.

Per si fos poc ara els del gas (després de 5!! visites) s'han adonat que el terra de la Plaça Josep Pla no és prou profund (hi ha pàrquings sota, per això és prohibit al trànsit rodat .. perquè no s'enfonsi!), i en no ser prou profund, els tubs no hi caben, (no més els dels lampistas que son de coure) i els 12 metres de recorregut des del restaurant fins a la connexió del gas, ja no ho fa la companyia, sinó jo: + temps + diners.
O sigui que totes les vostres previsions per obrir (i les nostres) desapareixen.

Tenim ganes de començar a cuinar, ja estem prou castigats de tants contratemps, les nostres cares ho han de reflectir, perquè quan ens veuen la gent ens anima ...gràcies pels ànims a tots els nostres amics, els necessitem; però un consell: si algú vol muntar un negoci, una botiga, etc .. que es vagi a un altre país!!! hahaha ... és broma ....

O no.

Ser o no ser

Fem o no fem inauguració? tothom ho dóna per fet: "si obres un negoci has de fer inauguració, sinó ... sembla que no existeixis .. i a més, com obrirás així sense més, de cop sense anunciar?", es com una presentació en societat.
Personalment mai m'han agradat aquest tipus de events "per quedar be", pero som dos els que decidim i de tant en tant s'ha de deixar de anar contra corrent ¿no?


D'altra banda, comercialment és interessant atraure els clients nous amb clients ja habituals, o contactes coneguts.


La creu de la moneda és donar una imatge diferent a la filosofia del nostre projecte.
Un petit restaurant, amb capacitat per a unes 25 persones, on volem atendre personalitzadament, amb un tracte directe al comensal, una cuina feta al moment, sense precuinats, on cuinarem "cara a cara" del comensal ...


¿Com combrega tot això amb una inauguració on no pots evitar avisar a menys de 100 persones, on ofereixes un aperitiu fet amb antelació, on no pots evitar l'assistència de curiosos..


Ja veurem, la solució pot ser fer una inauguració senzilla, amb invitació prèvia, "per a compromisos ineludibles", per exemple, un dijous abans del servei del sopar.