Estic cansat

Treballar d'ajudant de paleta és molt esgotador quan no s'està acostumat. I encara més quan també fas d'ajudant de pintor, ajudant de fuster, dissenyador ... 
Aquí veieu a tot l'equip de cuina donant pàtina a les taules, tot a mà! sota els consells dels professionals de La Bòbila.

Gràcies a que tota la paperassa el porta Carol, puc respirar.Aquí hi ha una foto del meu cervell

i alguns dels avenços del local.

Ja ha arribat

Ha arribat el paquet de Japó, després de "pringar 400€" a la duana;

roba, palillos especials, eines .. i un suribachi trencat!! Grrrrrr .. Viva Correos! Grrrrr.

  
però estic content. 
Gràcies Michiko i Francesc.

Grafic

M'encanta el disseny gràfic.En el passat vaig fer alguns feinetes per a grups de música, botigues, empreses ...Per crear el logotip i imatge de l'Est hem triat una tipografia clàssica, amb "delicat toc oriental".

(res de lletres xineses ni japoneses, ni de logos amb dibuixets de bambú ...)

(Per als no iniciats si volen diferenciar un restaurant japonès d'un xinès reconvertit a japonès, moltes vegades el nom, logo i decoració ens ho revelen).

Hem buscat l'elegància i la senzillesa.

En aquests moments d'inici incert, ens va agradar la idea de donar-li un aspecte misteriós, algo cinematogràfic.

Tenint en compte també que el restaurant serà íntim i d'aforament limitat, decorat més amb ombres que amb llums .. li hem donat aquesta "atmosfera de club" amb un color que estarà present en la decoració.

 

Grafiti tècnic

Ja está el local sense envans i net de runes. Ha arribat el moment de marcar. Moment delicat on es prenen importants decisions, en el qual he d'estar present, concentrat, vestit i repentinat.

Aquí teniu a Pere responsable de les instal.lacions i budells del restaurant. I a Eduard el responsable i instalador de la cuina, extracció i altres peces "d'artilleria pesada".

Tots dos amb les seves empreses són tipus amb idees i recursos, perfecte per als temps que corren.

Marquen en el seu idioma direccions de tubs, potències, ubicacions de caixes elèctriques, conductes d'aire .. apassionant, encara que a vegades els hagi de demanar que em tradueixin.

 
Jo en canvi m'he de conformar amb seguir trencant revestiments inservibles.

El llegendari Dongpo:

Xina any 1000 i poc. 
Su Dongpo era un home renaixentista però de l'edat mitjana ... bé, l'edat mitjana a la Xina no va ser aquesta fosca etapa que va ser a occident, en aquella època els artistes eren polifacètics: científics, poetes, pintors i calígrafos al mateix temps.Uns fenòmens.

Resulta que Su Dongpo (que dit sigui de passada, tenia dos o tres pseudònims) en el seu retir, va decidir posar-se a cuinar un plat de porc per matar l'estona.
Mentre cuinava, un amic el va visitar per fotre la partideta. De tots és conegut l'atracció mil.lenària dels xinesos pels jocs de taula ... per tot tipus de jocs.

En això que es va distreure fins que, al cap d'una bona estona va arribar fins a ell un fragant aroma, que li va fer saltar a la cuina a retirar la peça de porc del foc.Així va ser com la llegenda diu que Su Dongpo va inventar un plat de porc tan tendre que es tallava amb els palillos.

Aquest es un cuadre en el que apareix el artista es titula..

"Su Dongpo llegeix en veu alta gaudint de la primavera."

 ...o algo així.


Quan jo (gran amant del bon porc) vaig llegir sobre un clàssic que es fa als bons restaurants xinesos de tot el món, no m'he resistit a provar-ho..
I així ho vaig fer cuan vaig anar a Shanghai.
I em vaig decidir a fer-ho a la meva manera.
Una bona cansalada fresca de porc d'en Ricard. http://www.carnisseriasart.com/
Respectem el llaaaaarg procés tradicional: el seu bon netejat, el seu te gessamí, el seu fregit, el seu salsejat i la seva cocció al vapor (sense cocció al buit).

Elaborem una salsa amb les espècies i la refinem.
Acompanyem amb uns daus de cogombre cru a l'anís (per refrescar) i complementem amb alguna verdura i un puré de xirivia (també amb aromes a anís i coco).
La carn queda tendra i desgreixada, el client l'ha de tallar transversalment per, en cada bocat, repartir el magre amb la veta de greix, mmmmmm ...

Little Est

Angel de Aluart és dissenyador industrial i no se quantes coses més. Ha materialitzat el disseny que li vam donar per a les nostres cadires, i ara està fent més treballs per a nosaltres que ja presentaré en aquest bloc.

Però ens ha fet un regalet, una joguina per "jugar amb els volums".

 Una maqueta com una caseta de nines, que ens aproxima al que serà el nostre petit restaurant.

Gràcies Angel.

DESTROY

Entrant el material

Ajundant als paletes

Enderroc

 Lesió de novell

Ja les tinc!

Paneres

Gadgets

Per ajudar-nos a la cuina, fem servir una sèrie de petits artefactes de cuina molt útils, alguns són cares joguines imprescindibles, banys maría controlats per cuinar, envasadores al vuit per conservar, infiltrar..

d'altres son simples petits electrodomèstics domèstics, d'altres son meravelles heretades del meu pare artesà, com aquesta vella balança de joier que fem servir per les espècies, extractes d'algues, gelatines:

 

...o pràctiques eines de mà...

Rational: el Ferrari dels forns

Alguns somien amb un cotxe esportiu, altres somniem amb un forn com aquest ..

Pequiñito, però matón.

Ideal per a les nostres necessitats .... car, tot un luxe.
Mil gràcies M.

Paquet de Japó.

Els meus amics Michiko i Francesc, que viuen al Japó amb el seu fillet, estan tenint la santa paciència de fer-nos unes compres "a distància"; estris de cuina, parament, roba, etc ..  
Coses que no podem trobar per aquí exactament, o que no podem comprar per internet, per la complicació d'entendre les condicions o els articles escrits en les webs japoneses, o simplement perquè surten millor de preu. 
Japó és el paradís de les compres per a restaurants. Ja vam rebre les sis caixes de vaixella i eines japoneses via New York i aviat arribarà el gran paquet amb totes les compres del Japó, estem impacients i il.lusionats com nens.
Per demanar uns uniformes, ens han demanat les nostres mesures, pes, alçada, etc .. per calcular la talla "en japonès".

Els que coneixem els japonesos ja sabem que s'ho miren tot cent vegades!
La veritat és que tot això, de vegades resulta un embolic, buscar centenars d'articles a fabricants diferents, proveïdors diferents, d'aquí i d'allà ..A vegades em pregunto si s'apreciarà l'esforç de muntar tota aquesta història, recorrent el menys possible a empreses que "t'ho munten tot", o fabricants en sèrie.Em pregunto si a la gent li donarà igual menjar en un plat que hagi vist abans o en alguna cosa nova o artesana.Espero que no, perquè penso que un menjar fet amb cura necessita un envoltori i un entorn fets amb cura.

L'edat de ferro

En el muntatge de l'Est estem entrant en l'edat de ferro. Aquest és el Constantin, la persona que amb les seves siderúrgiques mans farà les peces de ferro.

El primer que li hem donat és l'espartà disseny dels peus de taula.
aviat seguirem amb plafons, sòcols, murals ...

Un gran pas.

Possiblement la peça humana més important al restaurant sigui el cap de sala. Trobar un professional que s'involucri en un projecte nou, com si fos propi -amb tot el que això significa- és sempre complicat.

Com no! una oferta de treball a internet ens ha donat desenes d'aspirants entre els que hem triat a 6. Malgrat la "crisi" 3 dels 6 elegits no ens han escollit a nosaltres.
Marc Verge ha demostrat un interès especial des del primer moment en què hem parlat.

Escriure d'una persona a la qual pràcticament no coneixes és delicat, però la meva confiança està posada en ell com crec que la seva en nosaltres.Estic segur que aquesta confiança durarà.