dimarts, 7 de setembre del 2010

Ferro i tovallons:


En la decoració de l'Est integrarem molts elements fets en ferro. Ens agradava compartir el gust que hi ha a Girona pel ferro, sobretot al Barri Vell.
Vam decidir no donar-li a aquest metall el mateix acabat "rovellat" que es veu en bastants elements urbans, com balises, finestres, escales, aparadors ... sinó que vam optar per un acabat una mica més oriental, més elegant al nostre parer: amb records a llautó o coure; Myriam es va inspirar en la ferramenta d'un antic moble xinès per intentar captar la pàtina del temps ...




Les estructures de les nostres taules tindran també aquest acabat entre negre i polit mate, amb reflexos daurats i verds.


La nostra filosofia al restaurant és gaudir d'un bon àpat, un bon tracte i un bon ambient (això ho diem tots), però proposant els nostres propis gustos, buscant l'originalitat i fugint dels convencionalismes. Esperem que aquesta recerca d'originalitat no faci que el públic opini dels nostres plats com una cosa "informal" o poc seriosa.Un dels aspectes que podria ser controvertit és el fet de no posar estovalles a les taules.

Qui ha seguit el bloc (http://estrestaurant.blogspot.com/2010/09/taules-i-cadires.html) ja coneixerà la nostra recerca d'un acabat natural, agradable i net per als taulers de les taules del restaurant. A occident, els restaurants d'alta cuina o clàssics, o de cert nivell, el costum "demana" estovalles a les taules, més cars com millor és el restaurant (en teoria), i per descomptat perfectament nets i planxats.
Evidentment, cada servei es canvia i s'envia a rentar: viva la anti-ecologia!  Si el restaurant és més senzill se sol optar per estovalles de teixits barats o "mantelillos" individuals de paper, plàstic, bambú, etc ..Però si tenim unes taules de fusta massissa, natural, encerada, per què no gaudir d'aquesta fusta com gaudim del plat, la música, el vi o la ceràmica?Algú podria dir que és "antihigiènic" no posar estovalles, que pensi en si és més net una tela o una fusta polida.

Alguns grans restaurants arreu del món combreguen amb aquesta filosofia: Noma de Copenhague, Momofuku de NY, Ubuntu de Califòrnia, Wd50 de Ny, Alinea de Chicago..





...per no dir toooots els restaurants japonesos de qualitat, que no renuncien a la seva artesania en fusta, els restaurants nòrdics de clares fustes o sense anar més lluny els mesons bascos.

Aclariment: he rebut alguns missatges d'alguns amics. Sembla que no ha quedat clar el comentari: estovalles no, tovallons si. 
I a més així ho aclareixo per als amics que no sàpiguen català... 

Aclaración: he recibido algúnos mensajes, de algunos amigos. Parece ser que no ha quedado claro el comentario: manteles no, servilletas sí.. 
Y además así lo aclaro para los amigos que no sepan catalán: mantel en catalán es "estovalla" y servilleta se dice "tovalló"; vamos, eso creo, sino que me aclaren.