Les pintarem quan els colors de tots els elements vagin encaixant.
Pel que fa a les taules, la cosa no ha estat tan bé.Myriam tenia unes bigues de roure molt antigues per utilitzar a l'Est. Són precioses, duríssimes, amb 300 anys de pàtina, esquerdades, grises, agrestes.
Vam decidir que era el que que volíam per els nostres taulers de taules i per a la barra. Només havíem de solucionar el insolucionable: mantenir la vellesa, l'aspecte natural i agrest però dotant-los d'un tacte suau i higiènic per a el restaurant: impossible.Vam fer proves amb resines, vernissos i diferents polits.. peró quan guanyàvem neteja perdíem vida, a més de lo indomable de les peces.
Finalmente optarem per una fusta de samán, ja clàssica en "La bóbila de Corçá".
La estructura será de ferro, també fet a mida per el taller de La Bòbila de Corçá.
Línies molt puras.
En la següent entrada explicaré per que no faré servir estovalles al restaurant.
