El curri tailandès és diferent a cada casa, en cada regió, diferent al litoral que a la muntanya, n'hi ha verds i vermells, i cada casa té la seva recepta i el seu toc.
Es podria dir que el seu ús és similar al de la picada catalana, però també hi ha curris que s'usen al principi de la cocció de un plat.
El paral.lelisme amb la picada catalana no és un caprici. Qui és acurat amb la picada (gran invent de la cuina catalana) sap perfectament que és importantíssim l'equilibri entre elements secs (avellanes, carquinyolis..) i humits (oli, pererjil, vinagre, nyores ..), a més de l'equilibri en gust aroma i textura. I el seu ús al final d'un guisat és el toc de gràcia i de personalitat del plat.
Al curri thai, l'equilibri d'aromes és crucial: pebre en gra, coriandre en gra, sal, lemongrass, full de llima kaffir, escalunyes, all, bitxo verd, gingebre, galangal, coriandre fresc, alfàbrega .. aquests són els ingredients del meu curri.
Hi ha un ordre per picar al morter (l'ús del morter: un altre paral.lelisme amb la picada), un morter abrasiu, no com el que es fa servir aquí.
L'arc de Sant Martí d'aromes és increïble. La pasta que resulta també evoluciona amb els dies, i s'afegeix a preparacions de peix, verdures, carn..
La nostra idea és utilitzar aquest curri per un plat de .. foie gras!
