Pots treure aquesta música?

Seria llarg concretar si la música en un restaurant és adequada o no, igual que l'uniforme del personal, la decoració, els llums, el tipus de lletra dels menús i un llarguíssim etc.

El sentit comú i la lògica podrien ser els que decidissin algunes situacions; però a més, si tal o qual restaurant es "d'autor" (etiqueta molt usual en els últims temps, a vegades arbitraria) hauríem d'acceptar, que altres aspectes de l'establiment, també són una selecció suposadament acurada del "autor".

Si el menjar, o la decoració, o la música, no són del gust del client, aquest actuarà en conseqüència, és a dir: "anirem a tal restaurant, el menjar és vulgar però és un lloc molt bonic", o "es menja molt bé, però la decoració és horrorosa ", o" allà es menja molt bé, a més sempre posen música flamenca que m'encanta "...

Quan algú va al dentista no demana que li canviïn la música, o quan algú va a un centre comercial, no demana que pugin el volum perquè està sonant la seva cançó preferida. Doncs llavors per què alguns ho fan al restaurant?

Personalment adoro la música i penso que és un complement ideal per a un sopar o dinar gastronòmic. Imagino què èxtasi podrien tenir els clients de Martín Berasategui si al seu superb treball, l'acompanyés Schumann, per exemple o Lionel Hampton, en lloc de simplement silenci o 40 principals, o la felicitat incontrolable dels clients dels Roca si sonés Eric Clapton o BB King; però això és clar, és una cosa molt personal.

Per tant segueixo dient que el sentit comú i la lògica haurien de ser els que decidissin les situacions. La música més relaxant pot molestar depenent del volum, el nostre humor o l'humor dels senyors de la taula del costat.

A mi mai se m'acudiria demanar canviar alguna cosa del servei d'un establiment que afectés a la resta dels clients. Què passaria si canviés a un client la música, i a la senyora de l'altra taula l'agradava el que sonava; o com si demanés que canviesin l'aire condicionat perquè tinc fred, i els de la taula del costat no paren de suar?

...no ens oblidem: en un restaurant l'important és el menjar.

Els Bassots

Per raro jo.

Em torna boig aquest vi de personalitat arrasadora, com el seu pare Joan Ramon.

Vi amb antiga patina daurada, turbi, que cal obrir sense presses per deixar-li que parli de minerals i fòsfor, de fruits secs i palla, però no de fruita .. ni falta que li fa.
Sec i salí en la meva boca, ric, "sidrós", mica amarg al final.
M'ho bec amb sahimi i em torno més boig encara. M'ho bec després d'un negre i em quedo tan ample.
Miro les cares d'altres que ho beuen i somric.

Són ceps de 10 anys de chenin blanc ubicades en sòl argilós calcari. Elaborat sense filtrar en absolut, ni aclarir, fermentant amb llevats naturals de la vinya, pràcticament sense sofre. Criança de 4 mesos en bóta de roure francès.

Més dades dels pares:

Somos Joan Ramón Escoda y Mª Carmen Sanahuja, agricultores, viticultores y elaboradores de vino. Empezamos en el mundo de la agricultura en el año 1997, siguiendo el método ecológico. A partir de 2003 decidimos aplicar a nuestros campos el método biodinámico. Actualmente somos miembros del grupo de trabajo biodinámico del mediterraneo y también de PVN (Productores de Vinos Naturales).

Caibelles

Rendimiento: 2,1 Kg/cepa (45 hl/ha)Vendimia: Otoño 2007 y Otoño 2009Crianza: depósitos inox, barricas 12 meses, inox.Producción: 1100 botellas '09 y 400 botellas del '09"

Toma castaña.

Ahir a la nit els de l'Est vam estar provant un dels meus vins preferits del món mundial, en dues anyades 2007 i 2009.
No em solen agradar les concentracions, m'agraden els vins suauets .. però això ... això és una altra cosa:

Finca Caibelles és un vi negre de Terra Alta, amb 60% de carinyena de vinyes de 70 anys; 20% +20% de cabernet sauvignon i merlot de vinyes de 10 anys, (el 2009 hi ha un 10% garnatxa vermella i menys merlot .

Les vinyes orientades al sud-est estan situades al terme municipal del Pinell de Brai (DO Terra Alta) a Tarragona.
El cultiu és ecològic i tradicional, elaborat i embotellat sense SO2 afegit, sense filtració.

"Viñedo cultivado de forma natural, sin abonos químicos. Tratamientos con azufre

vendimiado a mano; 12 días de maceración y prensado (prensa horizontal Vaslin); fermentación con sus propias levaduras durante una media de 14 días, reposa en inoxidable sin trasiegos durante 2008 y 2009 en barrica vieja de roble francés y americano, embotellado en Octubre de 2009 y  octubre de 2010. En la elaboración no se ha usado levaduras externas ni se han añadido sulfitos para la conservación, ni otro producto externo a la propia uva"

El pare del vi es diu Laureano i ja tinc contacte amb ell des de fa uns quants anys, crec que en aquest bloc us podeu submergir en el seu món: el món dels vins naturals.

I aquesta la web del celler: serres.net/principal.htm 

No se us acudeixi preguntar qual ens va agradar més: el '07 o el '09? Tota la vida que porten dins aquests vins tan especials y naturals, fa que cada instant vagin canviant, i d'un any a un altre amb les diferències de clima, etc ... no es pot triar .... potser el punt snob que tots tenim ens fes escollir el 2007 perquè ja no queden ampolles (a mi em queden 2 o 3 jua, jua ..)

Notes de cireres, confitures de fruites negres, regalessies, balsàmics, toffes .. varen ballar en les nostres nassos amb tanins ben possadets; de vegades de manera més amable amb l'anyada 2009 o de manera més complexa amb l'anyada 2007.

Amanida lleugera

Un nou plat s'incorpora a la carta de l'Est. Una amanida per a l'estiu, "lleugera" en diem, perquè no porta fulles grans ni elements pesats, sinó brots de diversos tipus, fulles de mizuna, juliana fina de pastanaga .. i una vinagreta refrescant i dolça a base de suc de llimona i xarop d'auró.

 
La textura cruixent i refrescant és molt important en aquesta amanida, que completem amb làmines de tòfona d'estiu, perquè el seu toc terrós combini amb el toc terrós dels brots.

Rematem amb formatge de cabra, no com a la cansina "amanida amb formatge de cabra i fruits secs ", sinó afegint un formatge català (Artelac), artesà, semicurat i ratllat per sobre, per donar-li el puntet salat que li faltava.
 
Doncs això: lleugera, refrescant, suau ..

Dos primicies

Ja tenim un nou plat per a l'estiu: "Crema freda d'alvocat, amb sardines fumades", aquesta és una primícia.

 
Som fans de l'alvocat, encara que sempre es sol menjar cru, nosaltres ho cuinem (no per portar la contra) sinó per potenciar el seu sabor, ja que com servim la crema freda amb llet d'arròs, el caràcter del vegetal es perdia en cru.
L 'acompanyem d'unes fulles de ficoide glaciale, d'unes gotes de salsa feta a base de vinagre envellit de Zhejiang i uns daus de préssec de vinya.
Vaig descobrir que el préssec amb l'alvocat lligaven bé quan ho vaig provar (no recordo en quin restaurant) com a postres a La Palma fa ja alguns anys: "el melocate".
I el centre de la recepta el comparteix l'alvocat amb una sardina fumada realment fantàstica.

L'altra primícia és el plat on ho vull servir. Un plat (de moment prototip) que Pordamsa fabricarà en breu.
-A alguns cuiners ens agrada mostrar què pagès ens subministra, què carnisser gaudeix de la nostra confiança, etc .. és important. A mi també m'agrada presentar la fàbrica de porcellanes veïna que ens subministra gran part de la nostra vaixella ...-

És un plat fondo-bol de tall lleugerament oriental. 
En aparença senzill en les seves formes, però que guarda una gràcia especial, sobretot en la textura del seu acabat, combinant la brillantor habitual d'aquest tipus de peces, amb un acabat mate al llarg de tota la seva ala.
 
Som els primers a tenir aquesta peça. Quan m'han dit a la fàbrica que aquest prototip tenia un minúscul defecte, no he pogut aguantar un somriure interior, com qui posseeix un segell amb una tara que el fa més valuós que la resta de la sèrie.

Gràcies per deixar-me ser el primer a posar menjar en el primer dels milers de plats com aquest que es fabricaran, sabent que hi ha més cuiners importants esperant aquest model.