Està comprovat, la paraula "sopa" ha de portar records d'algun passat fosc, pobre.
Parlo de la meva experiència, en una carta de restaurant més o menys "actual" no és molt comercial posar la paraula "sopa", perquè el plat pot quedar letàrgic a les neveres fins a la consumació dels segles.
Crec que és el plat menys venut en l'encara curta vida de la carta de l'Est.
En canvi és un dels que més defineix la nostra cuina, i un dels meus favorits (he de reconèixer la meva debilitat per les sopes).
Potser, pot haver una mica de: "per prendre una sopa me la prenc a casa meva".
Quan la sopa ha estat inclós al menú degustació, ha estat un petit i inesperat triomf. A l'orient un plat de sopa es im-pres-cin-di-ble en un menú car o barat.
Recepta més o menys: la nostra "Sopa d'hivern amb cloïsses, vieira, bolets i castanya" s'elabora amb un litre d'infusió-brou japonès (dashi: fet amb bonítol sec i alga konbu) a la qual després li submergim 250 grams del bon bacó que fa Ricard a l'Armentera, en 30 minutets ja tenim la base, la sopa sense més; delicada però saborosa, fumada, umami ..
Al moment de servir preparem uns daus de hivernal celeri, petits, de 5 mm, casi escaldats, uns bolets frescos, shiitake .. enoki cru per donar-li textura ...
Parlo de la meva experiència, en una carta de restaurant més o menys "actual" no és molt comercial posar la paraula "sopa", perquè el plat pot quedar letàrgic a les neveres fins a la consumació dels segles.
Crec que és el plat menys venut en l'encara curta vida de la carta de l'Est.
En canvi és un dels que més defineix la nostra cuina, i un dels meus favorits (he de reconèixer la meva debilitat per les sopes).
Potser, pot haver una mica de: "per prendre una sopa me la prenc a casa meva".
Quan la sopa ha estat inclós al menú degustació, ha estat un petit i inesperat triomf. A l'orient un plat de sopa es im-pres-cin-di-ble en un menú car o barat.
Recepta més o menys: la nostra "Sopa d'hivern amb cloïsses, vieira, bolets i castanya" s'elabora amb un litre d'infusió-brou japonès (dashi: fet amb bonítol sec i alga konbu) a la qual després li submergim 250 grams del bon bacó que fa Ricard a l'Armentera, en 30 minutets ja tenim la base, la sopa sense més; delicada però saborosa, fumada, umami ..
Al moment de servir preparem uns daus de hivernal celeri, petits, de 5 mm, casi escaldats, uns bolets frescos, shiitake .. enoki cru per donar-li textura ...
enoki
..i obrim 3 o 4 cloïsses gallegues grassonetes. Marquem una vieira a la planxa, molt poc, que quedi crua al seu interior, posem tot això amb la millor traça que tinguem i deixem caure unes quantes làmines translúcides de castanya crua davant dels nassos del comensal (mai millor dit) aboquem el brou molt calent ..... mmmmm
