Aquest és el prototip de cadira per l'Est.
Es diu Sibila i és un disseny (inspirat en sap déu què) de la Myriam, i que Angel (un dels nostres fusters-restrauardors) ens està adaptant perquè guanyi en funcionalitat.
Les línies són subtilment orientals, estructura de fusta massissa, respatller baix ..Encara no tenim l'acabat final, però sí la tela italiana que Myriam ha triat per tapissar.
Carles és el cosidor-tapisser que està confeccionant els coixinet i el seient.
Com és usual en nosaltres el que fem és artesà, sostenible i sobretot busca la originalitat.
divendres, 6 d’agost del 2010
dijous, 5 d’agost del 2010
El cor, el cap..
El cor
El cap
Les mans:
2 orientals i 2 occidentals.
..després de pensar i pensar, finalment ha d'haver unes mans afectuoses que facin el treball artesà.
El cap
Les mans:
2 orientals i 2 occidentals.
..després de pensar i pensar, finalment ha d'haver unes mans afectuoses que facin el treball artesà.
dimarts, 20 de juliol del 2010
Creant ambient.
Aquí comença ja l'acció de les creadores d'ambient, que faran que el lloc sigui acollidor, suggerent, personal, únic ..
Tot això amb el jou del pressupost sobrevolant les seves (i les nostres) cabelleres.
Creativitat, reciclatge, geni..
Flipo.
Gràcies Myriam i Ari.
Tot això amb el jou del pressupost sobrevolant les seves (i les nostres) cabelleres.
Creativitat, reciclatge, geni..
Flipo.
Gràcies Myriam i Ari.
dimecres, 30 de juny del 2010
L'esquelet
Així és l'esquelet del nostre futur restaurant.
Buscàvem un local que no hagués estat un restaurant anteriorment, perquè ens demanaven uns traspassos exagerats; a més, què ens traspassaven? unes cuines velles i molt brutes, una vaixella dels anys 70 o unes coberteries i cristalleries que posaven els pèls de punta a qualsevol amant de la bona taula. Per no dir el "fons de comerç" que no tenia res a veure amb el nostre perfil de client.
Fins i tot l'estructura i sistema de la nostra cuina difereix molt amb el que normalment et trobes (segons la meva opinió, el nostre sistema és molt més senzill, més asiàtic).Una de les raons per les que el varem triar va ser que l'esquelet era bastant net, no requeria fer més obres que les pròpies de l'activitat que volíem desenvolupar.
Com a contrapartida ens submergim en el fascinant món de les llicències d'obres i activitats.
divendres, 18 de juny del 2010
Per què l'Est?
Cercar un nom per a un projecte és tan difícil com definir la cuina que un mateix fa.
Sovint busquem noms curts, fàcils de pronunciar, si és possible multilingües.
Però hi ha raons de mès pes: l'important component asiàtic dels nostres plats, el nostre gust per l'estètica japonesa i per la seva gastronomia, l'escola on m'he format i totes les amistats d'extrem orient que m'ha proporcionat.
Tot això està a l'Est...
i per descomptat el nostre mar mediterrani està per on neix el sol... a l'Est.
Sovint busquem noms curts, fàcils de pronunciar, si és possible multilingües.
Però hi ha raons de mès pes: l'important component asiàtic dels nostres plats, el nostre gust per l'estètica japonesa i per la seva gastronomia, l'escola on m'he format i totes les amistats d'extrem orient que m'ha proporcionat.
Tot això està a l'Est...
i per descomptat el nostre mar mediterrani està per on neix el sol... a l'Est.
dimecres, 2 de juny del 2010
Els interiors
Qui no hagi muntat mai un restaurant, realment no sap l'exagerada quantitat de detalls i tràmits que s'han de passar, per aconseguir la preuada llicència d'activitat.
La cosa es posa més crua quan tota aquesta parafernàlia la assumeixes personalment, quan no tens al darrere una gran empresa que mogui els tràmits, quan el tipus de negoci és més una cosa artesana, algo més personal.
Llavors has de ajudar-te de professionals, però sobretot de persones.
La cosa es posa més crua quan tota aquesta parafernàlia la assumeixes personalment, quan no tens al darrere una gran empresa que mogui els tràmits, quan el tipus de negoci és més una cosa artesana, algo més personal.
Llavors has de ajudar-te de professionals, però sobretot de persones.
dijous, 27 de maig del 2010
La Idea
L'inici de la idea es perd en la boira dels anys, peró es va aclarar a principis del 2009,
...en plena crisis...
Varem analitzar més de 15 ofertes en ple centre de la ciutat, per trobar el petit espai que necesitavem, adecuat a les nostres possibilitats,
Amb moltes desilusions.
Ho varem trobar.
Per fi es van superar els obstacles (financiers, bancs, normatives..),
..per fi una mica de sort..
Un local que ens agradaba era d'un bon client nostre.
...en plena crisis...
Varem analitzar més de 15 ofertes en ple centre de la ciutat, per trobar el petit espai que necesitavem, adecuat a les nostres possibilitats,
Amb moltes desilusions.
Ho varem trobar.
Per fi es van superar els obstacles (financiers, bancs, normatives..),
..per fi una mica de sort..
Un local que ens agradaba era d'un bon client nostre.
dissabte, 22 de maig del 2010
dimecres, 24 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










