Excepte quan parlem d'aquest meravellós cefalòpode d'aspecte terrible, que ha creat llegendes de gegants monstruositats marines en els mons del Capità Nemo i altres.
Res més lluny de la realitat, els seus cosins els calamars em semblen més agressius i voraços, d'acord amb el que trobo en les seves panxes quan els obro per netejar .. En canvi el bo de l'amic pop, tímid i covard sempre m'ha semblat un sobón amb totes aquestes ventoses.
Normalment en el pop busquem tendresa, els japonesos busquen textura ... per això a l'Est ens vam decidir a cuinar el pop d'una manera "intermèdia", una cocció llarga al vapor però no a massa temperatura perquè mantingui una mica de "textura" (tendre però que no es desfaci), condimentat amb el seu suc molt concentrat i també amb un concentrat de prunes vermelles.
I ho acompanyem d'una treballosa infusió de pebrot escalivat, mongetes del ganxet i una mica de pak Choi.
Tot acabat a la planxa. I aquí teniu més o menys el procés ..
