Su Dongpo era un home renaixentista però de l'edat mitjana ... bé, l'edat mitjana a la Xina no va ser aquesta fosca etapa que va ser a occident, en aquella època els artistes eren polifacètics: científics, poetes, pintors i calígrafos al mateix temps.Uns fenòmens.
Resulta que Su Dongpo (que dit sigui de passada, tenia dos o tres pseudònims) en el seu retir, va decidir posar-se a cuinar un plat de porc per matar l'estona.
Mentre cuinava, un amic el va visitar per fotre la partideta. De tots és conegut l'atracció mil.lenària dels xinesos pels jocs de taula ... per tot tipus de jocs.
En això que es va distreure fins que, al cap d'una bona estona va arribar fins a ell un fragant aroma, que li va fer saltar a la cuina a retirar la peça de porc del foc.Així va ser com la llegenda diu que Su Dongpo va inventar un plat de porc tan tendre que es tallava amb els palillos.
Aquest es un cuadre en el que apareix el artista es titula..
"Su Dongpo llegeix en veu alta gaudint de la primavera."
...o algo així.Quan jo (gran amant del bon porc) vaig llegir sobre un clàssic que es fa als bons restaurants xinesos de tot el món, no m'he resistit a provar-ho..
I així ho vaig fer cuan vaig anar a Shanghai.
I em vaig decidir a fer-ho a la meva manera.
Una bona cansalada fresca de porc d'en Ricard. http://www.carnisseriasart.com/
Respectem el llaaaaarg procés tradicional: el seu bon netejat, el seu te gessamí, el seu fregit, el seu salsejat i la seva cocció al vapor (sense cocció al buit).
Elaborem una salsa amb les espècies i la refinem.
Acompanyem amb uns daus de cogombre cru a l'anís (per refrescar) i complementem amb alguna verdura i un puré de xirivia (també amb aromes a anís i coco).
La carn queda tendra i desgreixada, el client l'ha de tallar transversalment per, en cada bocat, repartir el magre amb la veta de greix, mmmmmm ...
